En els darrers anys ia conseqüència de les seqüeles de la crisi econòmica, l'atur ha fet tornar molts immigrants als seus països d'origen i fins i tot forçat diversos nacionals a emigrar; i la pregunta és evident Què passa amb els deutes que acumules a Espanya quan marxes del país sense intenció de tornar-hi?
Podríem afirmar sense por d'equivocar-nos que abandonar el país no vol dir abandonar els deutes, almenys a mitjà termini, ja que els deutes no es queden enrere i persegueixen l'emigrant que abandona el país, que podrà viatjar amb independència de l'existència sense problema.
Un cop ha retornat, és difícil que una persona trobi problemes per realitzar els moviments financers bàsics, ja que els bancs no comproven de forma immediata i automàtiques si existeixen o no posicions deutores dels ciutadans, malgrat comptar amb els mecanismes informàtics avançats i de la globalitat de la informació bancària que es traspassen entre entitats, i això pot dependre molt de cada país. morositat no s'obtindrien a Espanya com ara targetes de crèdit o préstecs.
El que no es podrà és obrir nous comptes i operacions a bancs amb ramificació internacional i amb presència a Espanya. És a dir, per exemple qui vagi a Argentina i mantingui deutes amb Banco BBVA no podrà, lògicament, obrir un compte nou o demanar crèdit si encara manté posicions moroses al país de procedència. Evidentment es pot donar el cas que hi hagi errors de comunicació, però no sol ser habitual.
Cal no oblidar la dita que la “justícia és lenta però segura”, i els bancs mentre estan encantats de no tenir oposició en les seves demandes i que ningú els posi pegues, ja que els processos judicials continuaran el seu curs independentment de la presència del deutor o no, per tant, arribaran a un punt en què en cas de possessió de béns aquests s'executaran per a satisfer l'usuari hagi pogut deixar enrere en el viatge.
A més, els processos judicials permeten perfectament, gràcies a les eines implementades per la justícia, i si la part actora sol·licita el seu impuls, l'enviament de comunicacions judicials entre països el que implica que la recepció en un jutjat del país amb destinació d'una ordre d'un jutjat espanyol pot perfectament, en el que es coneix com a comissió rogatòria, autoritzar el fet d'embargar comptes bancaris.
El procés judicial al país destí serà pràcticament el mateix una vegada acceptada la comissió rogatòria, i podrà procedir (si disposa dels mitjans apropiats) l'embargament no només de comptes sinó de béns del deutor. És evident que no és un procés ràpid ni molt menys, però sí que és un procés inexorable en el temps.
Evidentment caldrà diferenciar si la requisitòria des del jutjat d'Espanya prové d'un jutjat penal o civil, en el primer dels casos comportaria l'ordre de cerca i captura si la pena és important i els delictes són d'Estafa o Apropiació Indeguda, mentre que en una requisitòria d'un jutjat civil no existiria. En definitiva podem concloure tal com comencem, i és confirmant que el fet d'abandonar el país, en absolut significa abandonar els deutes bancaris que, com veiem, poden perseguir el morós al llarg del temps i en aquest cas també de la geografia mundial.
Si vols saber més sobre aquest o qualsevol altre assumpte no deixis de consultar-nos:
ARAN CONSULTING: ADVOCATS CONSULTORS
C/ BORRES N° 66 BJOS, 08208, Sabadell – Barcelona
Contacte telefònic: 93 727 76 37 i 671670909