En què consisteix la segona oportunitat? -1a part-
Aquest procediment ha de permetre al deutor persona física (exempresari o consumidor) que es troba en situació deutora i que compleix determinats requisits, veure's alliberat dels deutes que encara arrossega, després d'haver-se liquidat el patrimoni. Suposa, per tant, una excepció al principi general de la responsabilitat patrimonial universal que proclama l'article 1911 del Codi civil, segons el qual tota persona ha de respondre de les obligacions assumides amb la totalitat del seu patrimoni present i futur.
Tot això, i anteriorment a l'actual “Llei de la Segona Oportunitat” ens traslladava al concurs de creditors; i això es traduïa en el fet que si el deutor no aconseguia un conveni amb els seus creditors -i cal recordar que aquests per descomptat no tenien cap al·licient per a això-, es procedia a la liquidació (ruïnosa en molts casos) de tot el seu patrimoni, pagant-se els deutes fins on arribés i el més greu és que persistien la resta dels deutes. En definitiva, una solució molt insatisfactòria per al deutor. Ara el concurs confereix una possibilitat real de tornar a començar.
Aquesta possibilitat es va introduir al nostre ordenament a través de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, que va portar l'antic article 178.2 LC. Posteriorment es va desenvolupar aquesta iniciativa de manera més concreta a partir de la promulgació del Reial decret llei 1/2015 de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d'ordre social.
Actualment trobem regulat el benefici de l'exoneració del passiu insatisfet a l'article 178 bis de la Llei Concursal. Un únic precepte, amb vocació d'exhaustivitat, que no obstant està sent objecte de diferents controvèrsies. I del que cal formular-se les preguntes següents: Quins requisits ha de complir el deutor que pretén acollir-se a aquesta mesura? En principi podem dir que formalment només cal un: ser deutor de bona fe.
Encara que a la pràctica se'n requereix algun més que podem resumir en els cinc següents requisits:
• Justificar haver intentat assolir un acord extrajudicial amb els seus creditors.
• No haver estat declarat culpable judicialment perquè la seva insolvència hagi estat provocada de manera deliberada pel mateix emprenedor, cosa que en els concursos de creditors tradicionals s'anomena administració deslleial.
• No haver-se acollit a la Llei de Segona Oportunitat els deu anys anteriors a la petició del concurs.
• No haver estat condemnat per delictes contra el patrimoni, contra l'ordre socioeconòmic per falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors.
• No haver rebutjat una oferta d'ocupació adequada a la capacitat en els quatre anys anteriors a la petició del concurs.
Si vols saber més sobre aquest o qualsevol altre assumpte no deixis de consultar-nos:
ARAN CONSULTING: ADVOCATS CONSULTORS
C/ BORRES N° 66 BJOS, 08208, Sabadell – Barcelona
Contacte telefònic: 93 727 76 37 i 671670909