La incapacitat permanent parcial és aquella que, sense assolir el grau de total, ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a la professió habitual, sense impedir-li la realització de les tasques fonamentals de la mateixa. Ve regulat al article 137 de la Llei General de la Seguretat Social.
La incapacitat permanent parcial es conceptua com la situació de qui, per malaltia o accident, després d'haver estat sotmès al tractament prescrit i donat d'alta mèdicament, presenta reduccions anatòmiques i/o funcionals greus i previsiblement definitives que no li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual ja que si fos així estaríem parlant d'una greu, l'Absoluta per a tota mena de professió.
El que és realment determinant és que les lesions li ocasionen una pèrdua del rendiment superior a un terç del rendiment normal en relació amb la seva professió, ja que si la disminució és inferior a aquest 33% no es considera incapacitat permanent i podríem estar parlant de lesions permanents indemnitzables.
Per a la valoració de la pèrdua de rendiment s'ha de tenir en compte que opera per circumstàncies diverses, així alentiment del ritme de treball, més penositat o dificultat en l'exercici del treball, impossibilitat d'exercir determinats llocs de la professió, etc.
Qui i com pot accedir a la incapacitat permanent parcial?
Perquè els treballadors per compte d'altri tinguin dret a l'obtenció de la incapacitat permanent parcial, han de complir els següents requisits que vénen recollits al article 138 de la Llei General de la Seguretat Social:
- No tenir l'edat mínima per accedir a la pensió per jubilació.
- Estar afiliades ia alta o en situació assimilada a l'alta (com ara situació de desocupació, vacances, excedència forçosa, excedència per cura de fills...)
- Tenir cobert un període previ de cotització diferenciant-se si la incapacitat deriva d'una malaltia comuna, od'un accident, ja sigui laboral o no, o malaltia professional:
- Si la incapacitat deriva de malaltia comuna, ha d'haver cotitzat 1.800 dies compresos en els 10 anys immediatament anteriors a la data en què s'hagi extingit la incapacitat temporal de què derivi la incapacitat permanent.
- si la incapacitat deriva d'accident, sigui laboral o no, o de malaltia professional, no s'exigeix període previ de cotització.
Si la incapacitat permanent sorgeix després d'haver-se extingit la incapacitat temporal de què deriva, bé per esgotament del termini, bé per alta mèdica amb proposta d'incapacitat permanent, el fet causant s'entén produït a la data de la extinció de la incapacitat temporal.
Si la incapacitat permanent no està precedida d'incapacitat temporal o aquesta no s'ha extingit, el fet causant s'entén produït a la data d'emissió del dictamen-proposta de l'Equip de Valoració.
El treballador afecte a una incapacitat permanent parcial percebrà una indemnització a tant alçat, abonada en una única vegada, de 24 mensualitats de la base reguladora. Sent compatible el cobrament de la invalidesa parcial amb la realització de qualsevol feina, tant per compte d'altri com per compte propi, i per descomptat també és compatible amb el manteniment del treball que desenvolupi el treballador en el moment de fet causant.
Si vols saber més sobre aquest o qualsevol altre assumpte no deixis de consultar-nos:
ARAN CONSULTING: ADVOCATS CONSULTORS
C/ BORRES N° 66 BJOS, 08208, Sabadell – Barcelona
Contacte telefònic: 93 727 76 37 i 671670909