El treballador és el responsable del pagament de la retenció incorrecta per l'empresa de l'IRPF segons una sentència recent del Tribunal Suprem
Ens trobem davant d'un supòsit en què l'empresa no realitzo correctament la retenció de l'IRPF, però per ser el treballador subjecte passiu del deute tributari, és del seu càrrec i no de l'empresari, l'abonament de la diferència entre allò que se li va retenir i allò que realment se li havia de retenir és responsabilitat del treballador que després pot reclamar a l'empresa però aquest ja és un altre tema. Això és totalment nou i inverteix la tendència fins ara consolidada que eren les empreses responsables d'efectuar correctament els càlculs i assumir els costos dels seus errors.
En aquest cas, el treballador va ser acomiadat de manera improcedent, reconegut i pactat judicialment per ambdues parts, acordant una indemnització mitjançant el pagament pel pacte de no competència, però, l'empresa no va complir l'obligació que deriva de l'article 99.2 Llei de l'IRPF, és a dir, no arribo a fer correctament la retenció i l'ingrés a compte del corresponent import, ingressant-se a l'Agència Tributària. Així, doncs, es va ingressar a Hisenda una quantitat inferior a la que corresponia en atenció a la quantitat bruta percebuda pel treballador, en entendre indegudament que es tractava d'una renda irregular. Per això, cal ingressar la diferència entre allò que se li va haver de retenir i allò que efectivament se li va retenir.
La STS 3077/2015 – ECLI:CA:TS:2015:3077 Id Cendoj:28079140012015100370 Òrgan:Tribunal Suprem. Sala del Social Nº de Recurs: 1504/2014, conclou que sent el treballador, el subjecte passiu del deute tributari derivat de la percepció d'una indemnització, és del seu càrrec i no de l'empresari, l'abonament de la diferència entre el que se li va retenir i, efectivament, se li havia de retenir i ingressar a compte. No obstant això, insistim que en ser obligació de l'empresari l'obligació de retenir i efectuar l'ingrés a compte, l'incompliment de l'obligació esmentada ha de redundar en el seu perjudici, sense que es pugui eximir d'aquesta responsabilitat, el treballador pot repercutir-li els perjudicis soferts en ocasió del defectuós compliment empresarial.
La Inspecció d'Hisenda va considerar que no procedia aquesta reducció en no ser una renda irregular, i per això procedia regularitzar la situació i li va exigir 21.832,92 euros de quota, 4.011,8 euros d'interessos de demora i una sanció de 10.916,46 euros. El treballador va reclamar la quantitat a l'empresa per haver incomplert l'obligació de retenir el reglament.
Fins ara, sempre que s?havia efectuat una mala retenció de l?IRPF a un treballador, la culpa requeia íntegrament sobre l?empresa, ja que la llei diu que és obligació de l?empresari retenir i efectuar l?ingrés a compte. Però una sentència ha establert que la responsabilitat recau sobre el treballador. Com a treballador pots evitar molts problemes lliurant el model 145 en què es declara la situació familiar del treballador sota jurament, amb això l'empresa ha de realitzar la retenció que ens correspongui, de la mateixa manera, és la responsabilitat del treballador tornar a fer una nova presentació del document així que canviï la nostra situació personal i en aquest cas atès que l'obligat tributari va deixar d'ingressar la quantitat de 21.832,9 2006, es va aplicar una reducció del 40% per rendes irregulars, que no és procedent aplicar. S'aprecià el concurs de dol o culpa de l'obligat voluntari, sense concurrència de causes d'exclusió de responsabilitat.
En concret el Fonament de Dret VUITÈ de la sentència diu textualment:
“Per Acord de 3 de Desembre de 2.010, de l'Inspector Regional Adjunt, es va raonar (Document 10 de l'actor, a Folis 100 a 110): En el present supòsit la conducta de l'obligat tributari és manifestament antijurídica en suposar una transgressió de les normes que imposen tribut. S'estableix l'obligació dels contribuents de presentar i subscriure declaració per l'impost sobre la renda de les persones físiques amb els límits i les condicions que reglamentàriament s'estableixin. l'autoliquidació de l'impost sobre la renda de les persones físiques de manera incorrecta, en aplicar una reducció del 40% a l'import íntegre dels rendiments de treball que percep pel pacte de no concurrència sense complir els requisits exigits a la Llei per a la seva aplicació: S'exigeix per a l'aplicació d'aquesta reducció que es tracti de rendiments que tinguin un període o recurrent, o bé, que es qualifiquin reglamentàriament com a obtinguts de forma notòriament irregular en el temps. dos anys, ja que el període pres en consideració per a la seva generació és exactament dos anys.
Si vols saber més sobre qualsevol assumpte laboral no deixis de consultar-nos:
ARAN CONSULTING: ADVOCATS CONSULTORS
C/ BORRES N° 66 BJOS, 08208, Sabadell – Barcelona
Contacte telefònic: 93 727 76 37