Any rere any les xarxes socials són usades per més gent i molts intenten emparar-se en l'anonimat per a injuriar i/o calumniar a altres, oblidant la gran difusió que pot assolir i del “rastro” que deixa. Hi ha usuaris de xarxes socials que pensen que poden publicar allò que vulguin, sense conseqüències, però s'equivoquen. Una publicació injuriosa i/o calumniosa pot comportar penes de presó o multa, a més d‟una indemnització al perjudicat. La “broma” pot sortir molt cara.
I no només és responsable qui l'emet (sens dubte aquest en major mesura) sinó també el mitjà pel qual s'emet, ja que aquest té la seva part de responsabilitat (nosaltres ja ho hem demostrat a la nostra última querella on hem aconseguit que la “companyia de la xarxa” indemnitzi el nostre client per la seva falta en el deure de vigilància.)
Què és la calúmnia?
El nostre Codi Penal disposa que és calúmnia “"la imputació d´un delicte feta amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu de la veritat".
És a dir, atribuir a un altre una infracció criminal, que aquesta imputació ha de ser falsa, és a dir sabent la seva inexactitud, i que aquest delicte sigui perseguible d'ofici i amb una clara intenció de difamar, amb finalitat de descrèdit o pèrdua d'estimació pública.
I la injúria?
El Codi Penal diu que “és injúria l'acció o l'expressió que lesiona la dignitat d'una altra persona, menyscabant-ne la fama o atemptant contra la seva pròpia estimació. I que “Només seran constitutives de delicte les injúries que per la seva naturalesa, efectes i circumstàncies, siguin tingudes en el concepte públic per greus.”
Què fer si som víctima d'injúries i calúmnies a les xarxes socials?
Les xarxes socials més habituals per a la comissió d'aquests delictes són Facebook i Twitter, cosa que permet que els seus autors puguin abocar manifestacions injurioses i/o calumnioses, procedint al seu esborrat posterior, buscant així la impunitat. Què podem fer per evitar-ho?
- Fer captura de pantalla de la publicació, aixecar acta notarial o certificar-ne el contingut web; actualment hi ha empreses que actuen com a testimonis on line, certificant el contingut trobat a Internet. D'aquesta manera tindrem prova, malgrat l'esborrament de la publicació a la xarxa social.
- Denunciar la publicació davant de la xarxa social. La xarxa social Facebook, per exemple, té un sistema de denúncia de perfils, publicacions, etc. o per reportar fets.
- Buscar un bon assessorament jurídic amb experiència al tema.
- No n'hi ha prou de presentar denúncia davant els Mossos o la policia, sinó que hem de donar les proves al nostre lletrat perquè interposi la corresponent querella davant els Tribunals.
Cal recordar, que emprar una xarxa social com a mitjà per difamar implica “publicitat”, cosa que suposa la imposició de penes més greus per als autors.
La xarxa social incorre en algun tipus de responsabilitat?
Segons el Codi Penal, serà responsable civil solidària la persona jurídica propietària del mitjà informatiu a través del qual s'ha propagat la calúmnia o injúria; en el cas d'Internet, això aconseguiria el propietari del servidor on es va publicar el contingut constitutiu de delicte i sens dubte la xarxa social utilitzada per donar-li publicitat.
Si vols saber més sobre aquest o qualsevol altre assumpte no deixis de consultar-nos:
Aran Advocats Consultors
C/ BORRES N° 66, 08208, Sabadell – Barcelona
Contacte telefònic: 93 727 76 37