Nul·litat clausula terra. La Sentència TJUE de 21.12.16 obliga les entitats bancàries a tornar tot el cobrat amb les clàusules sòl
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb seu a Luxemburg ha sentenciat en data 21.12.16 que els bancs espanyols han de tornar tots els diners cobrats a través de la clàusula sòl,
declarant «incompatibles aquestes clausules amb el dret de la Unió» en concret en ser aquestes contràries als articles 6 i 7 de la Directiva 93/13/CEE del Consell de 5 d'abril de 1993, sobre les clàusules abusives als contractes subscrits amb els consumidors. Aquesta sentència se suma a una altra dictada per un jutjat de Madrid el mes d'abril 2016 passat, que va considerar que 40 bancs i caixes havien utilitzat de forma generalitzada aquestes clausules de manera “poc transparent i abusives”.
Però crec convenient que comencem pel principi i analitzem que és una clausula sòl per conèixer la importància de l'assumpte, i és que la majoria d'hipoteques a Espanya es van signar referenciades a tipus d'interès variable anomenat Euribor, i es tracta d'una taxa d'interessos que es calculen a nivell europeu i que fluctua constantment. Els bancs, quan concedeixen un crèdit, per regla general, exigeixen a la devolució el pagament d'aquest euríbor més un diferencial. Un préstec a euríbor+1,5 vol dir que té els interessos de l'euríbor i un punt i mig extra. Aquests interessos es revisen cada any, en què s'actualitza segons la cotització del euríbor, podent pujar o baixar en funció de la fluctuació constant de l'euríbor, en moltes hipoteques es van incloure clàusules de terra i sostre, això significava que l'entitat bancària incloc en els contractes uns límits màxims sobre els quals els interessos no creixerien encara que l'euríbor pugés per sobre (sostre) i uns límits sota els quals els interessos mai no es podrien reduir (sòl).
Cal recordar que l'euríbor a l'estiu de l'any 2008 arribo a superar el 5%, cosa que significava que per a aquelles hipoteques signades amb un euríbor+1,5 els deutors pagaven més del 6,5% d'interès, i el greu era que no s'aplicaven llavors les clàusules sostre, ja que de forma “s'havien col·locat de forma ” casos per sobre del 10%. Ara bé els efectes de la crisi també van arribar a aquest sector i la baixada de l'Euribor va ser constant en els propers mesos, i va arribar el problema, quan l'euríbor es va situar per sota del 3% la majoria dels contractes on hi havia clàusules sòl es van activar i davant la impossibilitat de milers d'hipotecats de beneficiar-se per la baixada de l'euríbor, molts van descobrir que els seus contractes tenien clàusules sòl, i d'aquí van sorgir les demandes ja que molts clients asseguraven que no coneixien la seva existència d'aquestes clausules i que les diferències entre la clausula sòl (entre el 2% i el 4%) i la clausula sostre (entre el 9% i el 15%) eren “clausules abusives”.
La majoria de sentències van ser en la mateixa línia, en la de considerar abusives les clàusules sòl, especial rellevància va tenir la sentència del Suprem el maig de l'any 2013 que assenyalo que els topalls quedaven anul·lats per ser aquests “poc transparents i no es van explicar bé els seus efectes als clients”", afectant la resolució a les entitats BBVA, Caixa Rural i Banco Popular, encara que les repercussions reals van ser per a tot el sector bancari. En concret el Suprem va declarar nul aquest límit de baixada d'interessos a partir de maig 2013, que és quan va publicar la seva sentència. Ara, el TJUE fa un altre pas més i obliga totes les entitats financeres a tornar tot el cobrat a través d'aquestes clàusules. La decisió de la sentència diu literalment:
«L'article 6, apartat 1, de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes subscrits amb consumidors, s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una jurisprudència nacional que limita en el temps els efectes restitutoris vinculats a la declaració, aquesta Directiva, d'una clàusula continguda en un contracte subscrit amb un consumidor per un professional, circumscrivint aquests efectes restitutoris exclusivament a les quantitats pagades indegudament en aplicació de tal clàusula amb posterioritat al pronunciament de la resolució judicial mitjançant la qual es va declarar el caràcter abusiu de la clàusula en qüestió.»
El dictamen del Tribunal Suprem va cancel·lar el 2013 totes aquestes clàusules en considerar-les abusives i poc transparents, fixant-ne la nul·litat el 9 de maig del 2013 i no amb efectes retroactius l'any 2009, data en què les entitats bancàries van començar a aplicar-les, suposadament per protegir la banca de l'impacte de les devolucions. Ara la sentència del TJUE amplia aquesta data i recalca que es declaren nul·les totes les clàusules sòl de totes les entitats financeres.
Molts hipotecats, amb les sentències del Suprem, ja van veure les seves clàusules terra anul·lades. Algunes entitats van decidir negociar amb els hipotecats, i van arribar a acords particulars per suspendre aquest apartat dels contractes o fins i tot han arribat a substituir el tipus de càlcul passant d?un tipus variable a fix. Però encara quedaven milers d'afectats que no li han suprimit la clàusula o que li han fet i no li han tornat cap import del que li han cobrat de més, cal recordar que els acords que han realitzat algunes entitats amb els seus clients fent-los renunciar a les accions judicials poden ser declarades nul·les per la mateixa raó, per abusives ja que no es poden seguir pis. Per tot això, podem afirmar sense por a equivocar-nos que aquesta sentència no posa punt final a aquest assumpte sinó tot al contrari, es poden reactivar les demandes contra les entitats bancàries si aquestes no són capaces de conformar els seus clients.
A col·lació d'aquesta darrera afirmació, ja estem trobant-nos amb afirmacions d'algunes entitats bancàries que no estan per la feina i afirmen que encara estan estudiant la decisió judicial i d'altres que la decisió no els afecta i que no estan disposades a arribar a una devolució generalitzada.
Si vols saber més sobre qualsevol assumpte relacionat amb la Nul·litat clausula sòl, no deixis de consultar-nos:
ARAN CONSULTING: ADVOCATS CONSULTORS
C/ BORRES N° 66 BJOS, 08208, Sabadell – Barcelona
Contacte telefònic: 93 727 76 37