El Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem en Sentència 608/2017, de 15 de novembre (CIP 2678/2015), ha estimat el recurs de cassació interposat pels prestataris contra la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid que va desestimar la demanda en què sol·licitaven la nul·litat de les clàusules multidivisa.
La sentència aplica finalment la doctrina de la Sala Primera a la jurisprudència del TJUE, que en el cas Banif Plus Bank (sentència de 3 de desembre de 2015) en què va considerar que les operacions de canvi de divisa, accessòries a un préstec que no té per finalitat la inversió, no constitueixen un instrument financer diferent del mateix préstec, sinó únicament. Atès que la definició dels instruments financers a l'efecte de l'aplicació de la normativa sobre el mercat de valors és una qüestió regulada pel dret de la Unió (Directiva MiFID), és per això que els tribunals espanyols l'han d'aplicar de conformitat amb la jurisprudència del TJUE, i això porta a la conclusió que el préstec hipotecari en divises no és un instrument financer regulat.
Per tot això, les entitats financeres que concedeixen aquests préstecs estan sotmeses a les diverses obligacions dinformació que estableixen les normes de transparència bancària i les de protecció de consumidors i usuaris, en els casos en què el prestatari té la consideració legal de consumidor.
La sala descarta que les clàusules multidivisa controvertides fossin objecte de negociació individual i quedessin excloses de l'àmbit d'aplicació de la Directiva sobre clàusules abusives. Es tracta de clàusules que defineixen l'objecte principal del contracte, sobre les quals hi ha un deure de transparència especial i respecte de les quals les institucions financeres han de facilitar als prestataris la informació suficient perquè aquests comprenguin no només el seu contingut formal i gramatical, sinó també el seu abast concret i puguin prendre decisions fundades i prudents.
El fet que els préstecs multidivisa estiguin exclosos de la normativa MiFID no vol dir que no siguin un producte complex a efectes del control de transparència. La sentència aplica els criteris de la sentència del TJUE de 20 de setembre de 2017 (cas Andriciuc) i considera que encara que el consumidor mitjà pot preveure el risc d'un cert increment de les quotes d'amortització per efecte de la fluctuació de les monedes sense necessitat d'una informació especial, no passa el mateix amb altres riscos associats a aquestes hipoteques.
Cal ressaltar que en aquestes hipoteques la fluctuació de la divisa suposa un recàlcul constant del capital prestat, és a dir que el prestatari pot deure un capital en euros més gran que el que li va ser lliurat en concertar el préstec, fins i tot encara que es compleixi l'obligació de pagar les quotes ia més el banc pugui donar per vençut anticipadament el préstec si l'euro es devalua portar a crear un greu perjudici al client.
En el cas del recurs, ha quedat acreditat que l'entitat bancària no va explicar adequadament als prestataris la naturalesa dels riscos associats a les clàusules relatives a la denominació en divises del préstec i la seva equivalència amb l'euro, que és la moneda en què aquests reben els seus ingressos, ni les conseqüències greus associades a la materialització d'aquests riscos.
En aquest cas els prestataris no només han hagut d'abonar quotes superiors en aproximadament un 50% a l'import de la quota inicial, i tot això malgrat la baixada del tipus d'interès, sinó que a més, en haver fet ús el banc de la facultat de donar per vençut anticipadament el préstec davant la impossibilitat de seguir fent front al pagament de les quotes, la quantitat que se'ls ha fet superat la quantitat que els va ser ingressada al seu compte en euros per la concessió del préstec.
Queda acreditat que la manca de transparència de les clàusules multidivisa ha generat per als prestataris un greu desequilibri, en contra de les exigències de la bona fe, ja que, en ignorar els greus riscos que comportava la contractació del préstec, no van poder comparar l'oferta del préstec hipotecari multidivisa amb les d'altres préstecs i se n'ha agreujat la situació econòmica. La possibilitat de canvi de divisa prevista al contracte, encara que suposa un cert mecanisme de limitació del risc de fluctuació en els casos de previsible apreciació de la divisa en un futur pròxim, no elimina els riscos esmentats ni dispensa al banc de les seves obligacions de transparència en la informació precontractual que faciliti als seus potencials clients i en la redacció de les clàusules del préstec.
Per tant, la sala ha estimat entenem en bon criteri que les clàusules qüestionades no superen el control de transparència i casa la sentència recorreguda, declarant la nul·litat parcial del préstec i l'eliminació de les referències a la denominació en divises del préstec, que queda com un préstec concedit en euros i amortitzat en euros; sent aquesta la millor resolució ja que entén que la declaració de nul·litat total suposaria un seriós perjudici per al consumidor, que es veuria obligat a tornar d'una sola vegada la totalitat del capital pendent d'amortitzar, i que la nul·litat parcial és possible pel règim contractual previst al préstec hipotecari.
Si vols saber més sobre qualsevol assumpte Bancari no deixi de consultar-nos:
ARAN CONSULTING: ADVOCATS CONSULTORS
C/ BORRES N° 66 BJOS, 08208, Sabadell – Barcelona
Contacte telefònic: 93 727 76 37